Sanet y Negrals és un dels cinc pobles que integren la subcomarca de la Rectoría. No se sap amb exactitud des de quan està habitat aquest municipi però diferents jaciments trobats en la zona demostren que des de temps remots existeixen pobladors.
Les primeres dades històriques els trobem en el segle XVI. En aquesta època existia una casa senyorial de grans dimensions, propietat d’un senyor feudal (coneguda popularment com “La Senyoria”). Aquest Palau estava embolicat per unes poques cases que constituïen el lloc de Negrals i eren habitades per moriscos que conreaven les terres del voltant. En 1570 el poblat va ser adquirit per Sr. Lorenzo Merita i la seua esposa Andrea Gisbert, els primers senyors feudals que es coneixen en la història del municipi. Posteriorment, en la part oest de Negrals, es va construir un altre llogaret conegut amb el nom de Sanet, també habitat per moriscos que es dedicaven a l’explotació agrícola.
En 1646 i després de l’expulsió dels moriscos, tant Sanet com Negrals foren repoblats per famílies d’origen balear vingudes de Mallorca per a fer-se càrrec de les terres de cultiu.
Sanet y Negrals van estar separats al principi formant cadascun el seu corresponent municipi, fins i tot després de ser atorgades les cartes de poblament durant el regnat de Felip III. En 1820 es van unir en un sol poble denominat Unió Legal. En 1823 es van separar per qüestions polítiques i en 1834 es van unir definitivament per ordre d’Isabel II formant un municipi anomenat Sanet i els Negrals.
